L’Homo erectus d’Olduvai va tallar eines per descarnar i consumir grans mamífers
L’última campanya d’excavacions a la Gorja d’Olduvai (Tanzània), en què han participat investigadors del CEPAP-UAB, ha permès descobrir nombroses eines lítiques fabricades pels hominins de fa 1,5 milions d’anys, així com restes d’hipopòtams amb evidències de descarnat. Les troballes permetran aprofundir en l’estudi sobre com l’Homo erectus va explotar els recursos del seu entorn.
L’excavació arqueològica duta a terme en els últims mesos al jaciment de Frida Leakey Korongo West de la Gorja d’Olduvai ha posat al descobert noves evidències sobre les activitats realitzades per l’Homo erectus en aquests paratges, antigament dominats per planícies de rius i llacunes. Entre les troballes destaquen denses acumulacions d’ossos de diferents mamífers disposats entre nombroses eines lítiques fabricades per aquest hominin.
En els treballs, que compten amb el suport de la Fundació Palarq, ha participat Rafael Mora, investigador del Departament de Prehistòria i director del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria (CEPAP-UAB), junt amb investigadors del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH), de l’Institute of Archaeology de la University College London (UCL), la Indiana University i la Tanzaninan Antiquities.
Les restes d’hipopòtams presentaven nombroses traces de descarnat, el què suposa una prova evident que van ser consumits pels hominins, destaquen els investigadors, que també han trobat evidències que van explotar les matèries primeres de l’entorn per tallar les eines que van usar en aquesta tasca. Aquestes eines es caracteritzen per tenir vores suficientment tallants com per descarnar les masses musculars d’aquests imponents animals.
“L’estudi del registre arqueològic d’aquesta campanya permetrà conèixer com els hominins obtenien aquests recursos càrnics. Podia ser a través d’un enfrontament directe amb aquests animals, força agressius, o d’una manera menys èpica, mitjançant l’activitat carronyaire dels animals trobats morts”, indica Rafael Mora.
“En qualsevol cas, la carn aportaria les proteïnes bàsiques i necessàries per al manteniment del grup i, sobretot, per al desenvolupament del cervell, ja que amb l’Homo erectus ens trobem davant d’un hominin amb capacitat cerebral significativa, d’aproximadament 1.000 centímetres cúbics de volum” -continua l’investigador-. “No hem d’oblidar que el cervell es una de les parts dels hominins que més energia requereix per al seu manteniment quotidià, i constitueix el que, en gran mesura, ens ha dut a ser nosaltres mateixos, els humans moderns”.
Quan els hominins accedissin a carcasses d’animals ja morts o caçats per altres depredadors, el fet de disposar d’un objecte lític adequat per poder trencar l’ós i consumir les últimes restes de medul·la o de carn residual suposava un enorme avantatge a nivell adaptatiu i evolutiu.
El fet que la major part dels ossos trobats hagin estat trencats intencionadament permetrà als investigadors estudiar els patrons de fracturació que hi van realitzar i aprofundir en l’estudi de com van explotar els diferents recursos del seu entorn.